Amb Manolo Ballesteros entrem en un expressionisme abstracte on les principals característiques formals d’aquest estil és la preferència pels grans formats. Són abstractes en el sentit que eliminen la figuració, les teles presenten un aspecte geomètric que les fa diferents de moviments anteriors com el surrealisme. Una de les característiques diferents de l’expressionisme abstracte és la concepció de la superfície de la pintura com all-over (cobertura de la superfície) per evocar un camp obert sense límits en la superfície del quadre. El cromatisme sol ser molt auster limitat als colors primaris: vermell, groc, blau. Els pintors que es redueixen a un sol color estan ja anticipant un art minimal.
Els quadres en violents traços de color en grans formats, presenten com a trets diferencials l’angoixa i el conflicte.
En les pintures de Manolo Ballesteros observem una evolució cap a les formes, plenes d’energia, cada cop més dinàmiques. Actualment les seves imatges han entrat en un món de moviment; bandes ondulades horitzontalment, negres o de colors càlids produeixen una emoció en moviment, una emoció latent. Aquesta anada cap a un món de moviment s’ha anat accentuant en la seva trajectòria.Un dels conceptes de les obres és la seva “puresa”. És una puresa on els artistes estan bolcats en les possibilitats de la pintura, a una investigació dels seus elements específics i intransferibles, des de la pinzellada i el color, fins el tractament de l’espai, la línia, el ritme i l’estructura compositiva. És una pintura on es representa fragments de la realitat sensible, externa, però també aspectes relacionats amb la imaginació, la memòria, i el món dels sentiments. Una altre idea més complexa aquí expressada és la seqüència del temps, però no en relació al temps exterior, convencional de la societat, sinó en la relació al temps interior, de la pròpia evolució espiritual i personal.
