Contemplar la figura del Dalai Lama amb la indumentària de John Rambo en la seva obra Acorralat , o un grup de presoners de Guantánamo ballant al ritme d’Elvis Presley, Merino barreja dues filosofies i dues formes oposades de pensar vers la violència. No és un art pamfletari ni tant sols es pot anomenar polític, encara que hi tingui moltes lectures al respecte; invoca el caos, la mort i la destrucció si és necessari però des d’un univers creatiu ple d’humor càustic i profundament com dèiem al principi influenciat pels mitjans de comunicació. Amb l’Eugenio Merino ens endinsem amb un registre escultòric que combina les icones de la nostra societat, icones moltes vegades pop, i un treball acurat en la seva execució; aquests treballs cohabiten perfectament amb l'àmbit crític social que vertebra la col·lecció. Compleix perfectament el registre que articulem i assíduament acostumem a xerrar amb ell sobre els esdeveniments socials de la nostra època.
Aquest mètode de treball ens permet també discernir qui desenvolupa un bon discurs.Lo que yo hago tiene mucho que ver con la publicidad: que se entienda a la primera y lleve un juego, como hacer entender una cosa a través de otra. El engaño rápido”.
Articula un discurs ple de referents actuals i marcadament àcid. La seva principal estratègia consisteix en desemmascarar realitats a través de gestos aparentment trivials però carregats de significació. Els seus treballs reflexen problemes reals i candents de la nostra societat:guerra,contaminació, problemes entre països desenvolupats amb subdesenvolupats,religió,política,problemes socials,etc.
Merino estimula l’espectador per tal que vegi allò irònic en la tragèdia o el que és més amarg en un context satíric. Always és una peça on reflexa perfectament tot el seu discurs, bona tècnica d'execució, ironia en el seu màxim nivell i ens amplia la línia de crítica social que intentem que agafi una branca de la col·lecció .
