jueves

2009-2014 & WORKS OF COLLECTION

El projecte 2009-2014 s’esdevé tal com l’havíem vertebrat però amb una variació en la composició dels artistes que la composen.

La nostre posició en el mercat de l’art és la de col•leccionista actiu, això permet anar descobrint noves emocions i sense variar el discurs de la col•lecció sí s’esdevé variacions en la composició de treballs i artistes.
També, l’activitat comporta una variació conceptual dins la visió més històricament parlant, l’objectiu és aprofundir en la crítica social i això ho vertebra correctament una corrent actual, post - pop.  ¿Com ha esdevingut la societat que ens ha tocat viure, quins són els seus gènesis? Preguntes que els artistes a través del seu art han de saber codificar, i creiem que els dos artistes que juntament amb les obres que hem incorporat ho aconsegueixen. Vivim en una societat fruit d’una industrialització que ens ha comportat un benestar social mai igualat fins ara, i això comporta reflexions socials, filosòfiques, polítiques, i també artístiques.
L’art pop, amb un Andy Warhol com a gran exponent ho van codificar perfectament en el seu art, alhora que perceps les grans veritats que conceptualment Warhol preveia, com per citar-ne alguna: “tothom tindrà els seus quinze minuts de gloria”, fent la critica social que un mitja com la TV podria engolir personatges.
Ara bé, la societat avança i per tant aquesta s’ha de codificar; l’artista de Chicago, Dzine, ho aconsegueix amb un post – pop, ens fa veure una societat que s’ha esdevingut Kitsch, fruit d’aquesta massificació de productes i d'imatges de consum que diàriament rebem, la seva iconografia ja no són els objectes i productes de consum, sinó que ho fa a través de l’abstracció, introdueix elements barrocs, mètodes post – conceptuals i un romanticisme que ens evoca a una visió molt contemporània.
El treballs del Dzine, resideixen en un món imaginatiu, calidoscopi i meticulós, però al mateix temps li dóna una volta a la iconografia pop; amb un resultat final que esdevé amb un barroc que pot ser minimalista; i com a conseqúencia lo racional pot esdevenir emocional.