Les peces de l’Eugenio Merino són explosives visualment, això comporta en principi un rebuig per part de l’espectador, aquesta peça anomenada Always va ser la primera que es va adquirir per la col•lecció i ens mostra el seu discurs crític alhora que satíric d’una situació actual com és de quina manera intercanviem objectes, cultura, etc.. entre els diferents països que cohabiten en el mateix entorn, aquests conceptes i aquesta manera de plasmar-los és el que ens va captivar del seu treball.
Respecte al seu treball, Merino ens aclareix que no pretén una declaració crítica i explicita sinó que tracta de la utilització de la mofa i l’acudit com una eina discursiva que connota un elevat potencial crític,tot això per abordar els aconteixements de l’actualitat mundial. La seva premissa bàsica és la d’entretenir al públic i fer reflexionar amb un toc d’humor.
Respecte al seu treball, Merino ens aclareix que no pretén una declaració crítica i explicita sinó que tracta de la utilització de la mofa i l’acudit com una eina discursiva que connota un elevat potencial crític,tot això per abordar els aconteixements de l’actualitat mundial. La seva premissa bàsica és la d’entretenir al públic i fer reflexionar amb un toc d’humor.
Utilitza tot els suports, el dibuix, l’escultura, la instal.lació o el vídeo, l’artista s’acosta a un hiperrealisme que l’uneix a grans figures de l’art contemporani d’avui en dia.
Aquesta peça de l’Eugenio Merino ens reforça la col•lecció en la vessant escultòrica, és una peça que va separada del Always, però en la col•lecció l’hem ajuntat com a una única peça, formant un díptic escultòric. Un paper de qualsevol col•lecció ha de ser el de comunicació, tant a nivell agregat de totes les peces com individual, d’aquí la voluntat de que la cessió de peces pot ser un vehicle a utilitzar en un futur per la col•lecció.Son cessions temporals en exposicions de temes diversos; el de la crítica social n’és un de molt utilitzat, per això les peces de l’Eugenio Merino, com l' Always o L’Àfrica existeix han estat en diferents exposicions.
L'última, una itinerant per Mallorca sobre els drets humans. “Utopia? Art i drets humans, 60é aniversari de declaració universal dels drets humans.” Amb l’Eugenio Merino entrem dins un art influenciat per la cultura de la publicitat, el còmic i els mitjans de comunicació. La iconografia del segle XXI desfila en la seva obra sense pretensions, sense excessos, però ara els protagonistes són personatges del cel•luloide fins que els mitjans de comunicació així ho disposin. Indiferentment personatges reals o de ficció composen l’univers creatiu de l'Eugenio Merino, perquè en el rerefons són el mateix, tant eal és la figura de Mickye Mouse com la de George W. Bush.
Estereotips plens de significat que l’artista agafa i crea el seu propi discurs. Icones de cultura popular en les quals introduint-li noves significacions aconsegueix crear noves peces plenes d’ironia i sarcasme.
Aquets dos dibuixos complementen perfectament la peça d' Always, que com hem comentat havíem agrupat en una sola peça juntament amb el mapa d'Africa, per tant en una exposició es podria posar les quatre peces i fer un conjunt que amplifica el concepte que es vol transmetre. Adquirint aquestes dues peces volem ressaltar també els diferents suports que l’artista executa els seus conceptes i veiem que cadascun reafirma l’obra en si mateixa.
