
També intenta abraçar la simbolització de la por i de la mort, seguint explorant les ruptures d’escales i d’espai físic i realçant els contrastos estètics i culturals. El resultat de les seves exposicions és una combinació de claredat i estranyesa bastant inquietants en quant als seu qüestionament de la tradició racionalista continental que va contribuir la seva pròpia imatge sobre les cultures no occidentals. Proposa estranyes i violentes representacions de la inèrcia del cos abandonat, evocacions de la mort i del crim.
Ella mateixa és defineix com “ una india Piegan (...) actuant amb orgull i atreviment” desenvolupa subtilment una pràctica artística irreverent i impertinent de l’art i la seva història, encara que de manera conscient i controlada, convida a penetrar i a moure’ns dins la seva intimitat conceptual, dins del seu món recreatiu i imaginari. Les obres de Virgine Barré, no conten històries sinó que les contenen.