Samuel Salcedo Pintor i Escultor, en el seu treball ens ajuda a apropar-nos al costat més fosc, cruel i cru de la realitat humana.
Eliminant de les seves pintures i escultures elements contextuals, és a dir abstraient al subjecte del seu entorn de la cultura, il·lumina els secrets millor guardats de cada persona. En la seva obra es donen cita tan la ironia, la cruesa, l’absurd i fins i tot lo desagradable, fent tot plegat un crònic de lo personal, de l’íntim. Tot dins un context que porta a reflexionar sobre la condició humana.
Aquesta peça reforça l’apartat de la col·lecció en la seva vessant escultòrica; com observem, en l’àmbit de l’escultura cerquem sempre un discurs punyent, on l’obra tingui un poder d’impacte elevat, algunes són de caire més crític, altres com aquesta d'en Samuel Salcedo, més poètica, on un gest com una carícia pot ser transmès escultòricament i amb una textura com és la resina, fugim totalment del paràmetres clàssics.
És un àmbit, l'escultòric, el qual ens hi trobem còmodes en el treballs que es realitzen.
