Aquesta peça de Miguel Macaya ens acompanya per ser un esbós d’una obra posterior feta en oli; són treballs preparatoris i es va adquirir bàsicament per veure tot el recorregut anterior a l'execució d’una peça gran i ben acabada.
En aquesta peça mostra també el bon ofici en l’art de la paleta que té Miguel Macaya, sempre acostuma a fer animals o persones en solitud, i on trasllada a través de la seva pinzellada contundent tota la història del personatge o animal representat; és una solitud d’una figura que mira en el buit on plasma la certesa del dolor i la incertesa de viure. El seu és un esforç continu i sàviament meditat per assumir l’herència del passat, i alhora forjar el seu propi univers pictòric.
