
Els quadres en violents traços de color en grans formats, presenten com a trets diferencials l’angoixa i el conflicte.
En les pintures de Manolo Ballesteros observem una evolució cap a les formes, plenes d’energia, cada cop més dinàmiques. Actualment les seves imatges han entrat en un món de moviment; bandes ondulades horitzontalment, negres o de colors càlids produeixen una emoció en moviment, una emoció latent. Aquesta anada cap a un món de moviment s’ha anat accentuant en la seva trajectòria.Un dels conceptes de les obres és la seva “puresa”. És una puresa on els artistes estan bolcats en les possibilitats de la pintura, a una investigació dels seus elements específics i intransferibles, des de la pinzellada i el color, fins el tractament de l’espai, la línia, el ritme i l’estructura compositiva. És una pintura on es representa fragments de la realitat sensible, externa, però també aspectes relacionats amb la imaginació, la memòria, i el món dels sentiments. Una altre idea més complexa aquí expressada és la seqüència del temps, però no en relació al temps exterior, convencional de la societat, sinó en la relació al temps interior, de la pròpia evolució espiritual i personal.