Miguel Macaya,pintor nascut a Santander, actualment viu i treballa a Barcelona. Per Macaya la pintura és un mètode, més que per descriure, per fer preguntes. Així com els Neoclàssics donaven lliçons de moralitat a través dels seus quadres i donaven per descomptat les coses, el pintor modern pretén just el contrari, fer preguntes. Potser per això les mirades dels seus personatges són indefinides, equívoques, on el punt d’interès radica en l’ambigüitat. Els seus quadres són una explosió d’ombra i un jocs de llums. L’ombra és multiplica i s’instal·la en els perfils dels cossos mentre ressalta les seves formes i n’accentua els volums. L’obra del Miguel Macaya ens va captivar pel seu ofici, com hem esmentat en algun moment, ens els inicis d’una col·lecció potser impera més l’artista com a artesà que l’artista dins el seu concepte. Unes obres que descriguin els esdeveniments quotidians de la nostre època, sinó caiem en el perill de fer una col·lecció decorativa. Les seves figures quasi sempre de perfil, mostren la rigidesa d’intuir la solitud humana. La duresa es combina amb la fragilitat. Torero de perfil, ressalta la textura del cel creant un ambient no tant tenebrós com acostuma a plasmar en les seves figures de toreros. Per Macaya, la pintura no és una caixa de ressonància per reflectir el món que ens envolta, sinó una necessitat expressiva que es plasma en temes atemporals.
