La mecànica del seu treball va més enllà de l’ús dels colors i els blancs. És per això que utilitza tècniques de pintures tradicionals com espais d’expressió que ens porten senyals i sensacions que evoquen petites explosions.
És una pintura que apareix amb trets miops que no pretenen evitar els elements de la cultura contemporània on el color és el component principal; com si volgués agradar el rebel que tots portem a dins, aquesta pintura treballa amb una no convencional harmonia de teories observadores de color i amb una paleta saturada. Evoca combinacions simples que flueixen lliurament a l’espai. A més utilitza conceptes que fan referència a la realitat urbana (com els monstres antropomòrfics que jeuen abatuts darrera el blanc), o repeticions maníaques, o gestos que creen emocions, tan comú en les comunicacions diàries de ment amb una simplicitat excepcional.
És una pintura que apareix amb trets miops que no pretenen evitar els elements de la cultura contemporània on el color és el component principal; com si volgués agradar el rebel que tots portem a dins, aquesta pintura treballa amb una no convencional harmonia de teories observadores de color i amb una paleta saturada. Evoca combinacions simples que flueixen lliurament a l’espai. A més utilitza conceptes que fan referència a la realitat urbana (com els monstres antropomòrfics que jeuen abatuts darrera el blanc), o repeticions maníaques, o gestos que creen emocions, tan comú en les comunicacions diàries de ment amb una simplicitat excepcional.
