Dins de la mateixa dècada comença la sèrie estilita. En l’estilita i l’iconogràfica de la creu i el cor, és descendir per emergir, en aquest camí d’ascensió és quant apareix l’estilita, com el primitiu ermità que es retira al cim d’una columna per viure aïllat del món, en la soledat i l’èxtasi. Tanmateix, la columna de l’estilita cada cop ha de ser més alta i acaba convertint-se en un malson.
Una pintura està acabada quan sotmesa a la mortificació, l’aspecte material deixa de reflexionar i en el seu turment final, mostra la seva bellesa desesperada. És el moment d’aturar la mà.
Aquesta segona peça del Victor Mira ens reafirma la nostra voluntat de seguir cercant treballs de l’època dels caminants, és un artista, que com hem dit ens enllaça molt bé aquell abigarrament expressionista de l'Europa del nord. També ens captiva tota la seva simbologia, la seva iconografia, rica i enigmàtica; gràcies a anar estudiant els seus treballs ens ha permès saber identificar millor els treballs de joves artistes, alhora les seves peces ens han servit de fonament per l'estructura de la col·lecció. La col·lecció la volem vertebrar sobre artistes de la nostre època, i la malaurada sobtada mort d’en Victor Mira ha fet que això no fos possible, però és un art i un artista de la nostre època.
