Aquesta peça de 200 cm * 200 cm n'és un clar exponent, una tela on es plasma una natura morta i predomina bàsicament un gran ofici en l’art del pinzell. El pintor dibuixa pous molt negres d’on surt la força del seu món peculiar, habitat per gossos, waterpolistes tristos, toreros en hores baixes, zebres, cavalls, i bodegons solitaris en un ambient fosc i un xic decadent; és un altre personatge fosc típic de Macaya que ha anat creant una sèrie de personatges que formen part de la seva iconografia, i com enumeràvem al principi és també un dels requisits que busquem i ens atrau d’un artista, el seu món, tot un univers que descriu i del qual emanen emocions.
En els personatges, Macaya, ens segueix mostrant el seu ofici, un ofici que el converteix amb un artesà de la paleta. Aquestes peces de Macaya reforcen la col·lecció des de la parcel·la de tècnica acurada en el traç de les obres, però ens manca un discurs crític més contundent que també volem que es vertebri dins el recull de peces d’art.
