VIRGINIE BARRÉ & DRAWING

Amb les obres de la Virgine Barré incorporem una branca com és la del dibuix. El seu treball ens captiva per la vessant escultòrica, que s’ajustaria amb el discurs de l’Eugenio Merino, l'Héctor Hernández, escultures que reflecteixen la societat actual i amb un material i tècnica innovadora i arriscada.

Amb aquestes peces acabem el recull no estructurat cronològicament. Resta per fer una planificació de la utilització que es vol emprendre de la col·lecció en un futur immediat, malgrat a vegades els projectes es poden quedar adormits per emprendre'ls en un futur amb noves visions

PROJECTE 2009-2014

5 Anys

5 Artistes

   5 Instal•lacions

1 Col•lecció

1 Emoció Latent

ESTRUCTURA  

1- Sixeart Pintura s/tela 3,45 m * 2,80 m + 5 dibuixos

                  Crítica Social - Concepte genètica & mutacions

2- Eulalia Valldosera :  Vídeo - Instal.lació + 3 fotografíes

                  Crítica Social - Art de gènere & efectes visuals

3- Eugenio Merino : Escultura - Instal.lació  + 3 dibuixos

Crítica Social - Sàtires atemporals

4- Marina Abramovic : Fotografia - Vídeo 5 Projectors.

                          Crítica Social - Conducta humana front els conflictes

5- André Butzer : Pintura s/tela 3,00 m * 2,00 m + 3 dibuixos.

                                                     Crítica Social vs conducta dels països vencedors en els conflictes armats

6- Shirin Neshat Video i Fotografia.
Crítica Social & Conductes socials populars.

                                                          Data Inici  Setembre 2009

                                                          Presentació  Setembre 2014

Atres posibles artistes a estudiar: Alfredo Jaar ; Daniel Canogar;Tacita Dean;Jesús Galdón;

Carlos Aires; Bernat Daviu; 

El projecte que ens porta a terme en el període 2009-2013 es basa en cercar 5 instal•lacions totes elles en una direcció concreta, un criteri que ens reforci el projecte anterior 2004-2009. Un projecte amb mes implicació amb l’artista i el galerista, el nostre compromís en fer una col•lecció d’art segueix amb la mateixa il.lusió però estem segur que hem de canviar, no amb el concepte ni el criteri emprat en el projecte anterior, però sí en els suports i formats. Seguir amb el mateix mètode d’adquisició podria esdevenir en una acumulació de peces però no reforçaríem exponencialment la col•lecció, entrant en les instal•lacions i creant els seus fonaments, podem avançar.

Les adquisicions que es facin de les peces convencionals en mides anirien reforçant el projecte 2004-2009. Però centrarem els recursos i esforços en cercar instal•lacions que s’estructurin en formats extremadament grans o que els suports siguin transgressors.

INCORPORACIONS EN ESTUDI

Shirin Neshat, és un artista irani que basa el seu treball en el vídeo i apropant-se al cinema, la peça que ens porta a terme es del treball de la película Fazeth.

Marina Abramovic

en el treball de The Kitchen

video de 12 minuts en la cuina de la laboral.

DZINE, Artista chicano on vertebra correctament els esdeveniments d'una societat moltes vegades banals i preocupada d'una estètica Kitch, ens interesa tant en suport de pintura en fusta com les seves representacions en format escultòric.

Un cop incorporat dos peces d'aquest artista en suport pictòric estem intentant incorporar una peça amb un suport escultòric per reforçar el projecte d’instal•lació que vam anomenar 2009-2014 basat amb diverses peces del mateix artista que codifiquessin bé el concepte de crítica social. Aquesta representació de la banalització de paraules que intrinsicament són molt culpidores ens permet codificar perfectament la societat actual evocant-se a un estil kitsch.

2009-2014 & WORKS OF COLLECTION

El projecte 2009-2014 s’esdevé tal com l’havíem vertebrat però amb una variació en la composició dels artistes que la composen.

La nostre posició en el mercat de l’art és la de col•leccionista actiu, això permet anar descobrint noves emocions i sense variar el discurs de la col•lecció sí s’esdevé variacions en la composició de treballs i artistes.

També, l’activitat comporta una variació conceptual dins la visió més històricament parlant, l’objectiu és aprofundir en la crítica social i això ho vertebra correctament una corrent actual, post - pop.  ¿Com ha esdevingut la societat que ens ha tocat viure, quins són els seus gènesis? Preguntes que els artistes a través del seu art han de saber codificar, i creiem que els dos artistes que juntament amb les obres que hem incorporat ho aconsegueixen. Vivim en una societat fruit d’una industrialització que ens ha comportat un benestar social mai igualat fins ara, i això comporta reflexions socials, filosòfiques, polítiques, i també artístiques.

L’art pop, amb un Andy Warhol com a gran exponent ho van codificar perfectament en el seu art, alhora que perceps les grans veritats que conceptualment Warhol preveia, com per citar-ne alguna: “tothom tindrà els seus quinze minuts de gloria”, fent la critica social que un mitja com la TV podria engolir personatges.

Ara bé, la societat avança i per tant aquesta s’ha de codificar; l’artista de Chicago, Dzine, ho aconsegueix amb un post – pop, ens fa veure una societat que s’ha esdevingut Kitsch, fruit d’aquesta massificació de productes i d'imatges de consum que diàriament rebem, la seva iconografia ja no són els objectes i productes de consum, sinó que ho fa a través de l’abstracció, introdueix elements barrocs, mètodes post – conceptuals i un romanticisme que ens evoca a una visió molt contemporània.

El treballs del Dzine, resideixen en un món imaginatiu, calidoscopi i meticulós, però al mateix temps li dóna una volta a la iconografia pop; amb un resultat final que esdevé amb un barroc que pot ser minimalista; i com a conseqúencia lo racional pot esdevenir emocional.

2009-2014 DZINE's WORKS & PAINTING

Com hem esmentat en l’etiqueta 2004-2009 Works of Collection l’artista de Chicago Dzine, Carlo Rodon, 1970, ens apropa a aquest art post – pop tot evocant una estètica Kitsch.

Les obres adquirides composen una juxtaposició entre barroc i minimalisme.

Dins aquesta peça observem tota una iconografia estètica pop, però ara mitjançant l’abstracció, com dèiem ja no hi ha la iconografia dels bens de consum com molt bé havia codificat Warhol; el Dzine ens apropa més a una estètica Kitsch i ho fa transformant els bens de consum amb colors i formes abstractes. En aquesta peça introdueix purpurina daurada i mitjançant una plastificació dóna una brillantor estètica que emmiralla perfectament a la societat actual, a vegades banal i amb comportaments exclusivament superficials.

El seu art, amb els colors, formes, textures, i en les escultures incorporant so, es fonen en un fenomen modern que revela una barreja vibrant d’art del carrer, d'un pop – art, i un estil basat amb l’americà d’origen mexicà, anomenat: “Lowrider”. Dzine, ha sigut capaç de mantenir la semàntica d’aquest gènere i fer-lo evolucionar.
Creiem que les obres del Dzine esdevenen conceptualment potents i afegeix l’estètica com a requisit indispensable per reforçar el seu discurs. És un artista que a través del seu art ens ajuda a reforçar el projecte que ens porta a terme.



2009-2014 "THE TRUTH" DZINE WORK

“The Truth” és una obra de l’artista xicà Dzine, quan es comenta del treball de Dzine es fa referència moltes vegades la seva relació amb la música i com aquesta aporta reflexions visuals al seu treball. La relació & influència de la música en l’art de Dzine s’explora en els elements orgànics que suggereixen moviments com en una cançó programàtica.

En les obres de Dzine observem i trobem una acurada execució en la tècnica on a vegades la imatge es veu afectada  inclòsa en l’aparent sobrietat i es pot pensar que la seva tècnica no revesteix dificultat en el seu procés de treball, però al apropar-se en la seva obra denota una recerca en la tècnica i en els mitjans utilitzats molt plausibles. Tanmateix Dzine pertany en aquesta branca d’artistes actuals on la producció industrial té un paper destacat, ens evoca en una producció en massa i amb una referència constant a la música i a les modes socials. The Truth ens vé a demostrar aquesta producció on hi intervé la producció en massa com son els 66.000 cristalls d'Swarovski, un icona molt representada en la nostre época, evocant pinzellades a una societat on el seu comportament moltes vegades és banal. 

2009-2014 DZINE's WORKS & CRISTAL PALACE

Aquesta obra del Dzine anomenada
Crystal Palaces

ens continua reforçant el discurs i ens ajuda a vertebrar el projecte 2009-2014 mitjançant iconografies noves. És una peça que ja hi havia treballat amb un altre projecte que cohabitava amb una escultura. Com que l’artista hi volia seguir treballant va introduir cristalls d’Swarovski, la qual la converteix amb un gènesis escultòric, la idea ens va agradar i ens obre nous punt de reflexió.

Dzine redunda sobre un concepte post-pop, però ara l’estètica en la bellesa és l’eix vertebrador del discurs amb formes calidoscòpiques. Una forma calidoscòpica que etimològicament prové d’observar una imatge bella, on predominen formes perfectes i simètriques.

Podríem incorporar el concepte de bellesa de Plató, un concepte de representació com a ideal, no com a interpretació de la realitat dels objectes. N’obstant Jenofontes, V aC, ja va catalogar en tres categories el concepte de bellesa, tant interpretat a la historia de l’art:

                                                         1- La bellesa com a Ideal: parametritzada en la composició de les parts.

                                                         2- La bellesa Espiritual: l’ànima, que s’expressa a través de la mirada.

                                                         3- La bellesa funcional: Les coses son belles en tant en quant son útils.

A través de l’art pictòric la recerca de la bellesa en la seva representació ha estat un objectiu en molts casos baladí, i creiem que Dzine en aquesta obra aconsegueix donar una representació plausible.

DZINE AT BASS MUSEUM ART- MIAMI

2009-2014 CARLOS AIRES & I WANT TO BREAK FREE II

Incorporem aquesta peça del Carlos Aires per reforçar el concepte de Vanitas, un concepte molt representat al llarg de la història. En el llibre de Eclesiastès ens fa referència com a un to marcadament existencial, reflexiona sobre lo efímers de molt plaers de la vida i es pregunta com afrontar la vida ja que res és segur excepte la mort. La conclusió principal és referir-se al precepte el de Carpe Diem, gaudir del present i aprofitar el que la vida et dóna.

Carlos Aires dins els seus treballs incorpora molta iconografia on regna la calavera codificant una Vanitas amb un suport de la nostre època.