jueves

SAMUEL SALCEDO & STAND BY

La seva tècnica és l’oli i l’esprai de graffiti per representar en els seus quadres figures humanes, que ubica en un context net, sense fons, com quant pintes alguna cosa en un full en blanc o en una paret.També realitza pintures ratllades sobre fusta (volums) que són superposicions que no encaixen i que creen un altre imatge. La imatge gràfica dóna informació que posa dins d’una altre i aquesta en resulta una tercera i així successivament.

Amb en Samuel Salcedo ens endinsem dins la col·lecció en un art de la nostre època, que ens dóna una visió de les situacions actuals i els seus esdeveniments quotidians, com aquesta peça anomenada Low Cost, un concepte que fa uns anys no existia, i a ben segur que en un futur, apart dels llibres, les notícies, i les hemeroteques, el punt de vista artístic és i serà un mitjà que ens donarà arguments per qüestionar l’època viscuda.

SAMUEL SALCEDO & WONDERFUL BALLS

Samuel Salcedo Pintor i Escultor, en el seu treball ens ajuda a apropar-nos al costat més fosc, cruel i cru de la realitat humana.
Eliminant de les seves pintures i escultures elements contextuals, és a dir abstraient al subjecte del seu entorn de la cultura, il·lumina els secrets millor guardats de cada persona. En la seva obra es donen cita tan la ironia, la cruesa, l’absurd i fins i tot lo desagradable, fent tot plegat un crònic de lo personal, de l’íntim. Tot dins un context que porta a reflexionar sobre la condició humana.
Aquesta peça reforça l’apartat de la col·lecció en la seva vessant escultòrica; com observem, en l’àmbit de l’escultura cerquem sempre un discurs punyent, on l’obra tingui un poder d’impacte elevat, algunes són de caire més crític, altres com aquesta d'en Samuel Salcedo, més poètica, on un gest com una carícia pot ser transmès escultòricament i amb una textura com és la resina, fugim totalment del paràmetres clàssics.
És un àmbit, l'escultòric, el qual ens hi trobem còmodes en el treballs que es realitzen.



HÈCTOR VELÀZQUEZ & EL GRITO

Amb l’Héctor Velàzquez, 1965. Ciutat de Mèxic; ens volem endinsar en una escultura punyent, on el treball de l’artista combina l’estudi de la tècnica i l’emoció que transmet. Centra el seu treball en l’exploració del cos i qüestiona els límits de la identitat i la individualitat. Les seves escultures busquen establir un diàleg entre les diferents parts del cos combinant la tècnica modulant els treballs en estams, aquests elaborats en temps dels remeiers, xamans i sacerdots. En el seu treball escultòric cerca i aconsegueix plasmar moments d’introspecció i assoleix un equilibri perfecte entre la materialitat escultòrica vital i l’enigmàtic i intangible de l’essència humana. Prova d’això són els caps bombolla penjat que criden ofegats en el buit, muntanyes de mans, bustos que suren sobre la terra.













Amb l'Héctor Velàzquez ampliem l’escultura i com ens referíem en l’anterior peça d’en Samuel cerquem execucions arriscades alhora que el seu discurs amplifiqui la peça d’art; el crit és un tema utilitzat però que l’artista l’hi ha sabut donar una volta més, i això el fa interessant.

SIXEART & SERIE GUERREROS

Sixeart és un artista multidisciplinari que expressa amb la seva obra colorista un univers propi a través de diverses disciplines. Sixeart va començar la seva trajectòria artística en el món del graffiti a la fi dels 80 . Al principi bombardejant en els carrers de Barcelona, ha anat desenvolupant el seu propi estil grafittero. A meitats dels 90 va començar experimentar-se amb l'escultura i la pintura fins que en l'any 1998 va veure la necessitat de tenir el seu propi taller. Tenint el seu taller ha pogut definir-se com artista plàstic. Comenten que el seu treball té referències visuals d’artistes surrealistes com Joan Miró, amb aquella innocència infantil que es combina amb un quasi al·lucinògena sentit d’una segona visió. La seva obra pictòrica es divideix en sèries: Nens dolents amb serrells, Circuits, Animals mutants, Guerrers, etc... Sixeart expressa a través del seu estil infantil les seves vivències del paisatge urbà, la malenconia de la ciutat, les seves preocupacions per l'evolució i les seves conseqüències, la manipulació genètica- un romanticisme per al món que es queda enrere, les imatges que es perden en el temps...




Ell mateix defineix l’equilibri entre l’estètica infantil , l’ús d’una paleta de colors ample i viva i els elements i detalls més durs i inquietants de la seva obra com una tragicomèdia sinistre amb tocs de psicopatia i una mica d’acidesa. Les seves influències estan en el paisatge urbà, en la seva ciutat Barcelona i la seva cultura social popular, en els pintors espanyols que ha estat admirant des de petit i en la mare naturalesa.
.

BERNAT DAVIU & GUERRER

Els dos artistes següents els classifiquem d’emergents, un concepte que agrupa diferents definicions, joventut, novetat, i d’altres. Etimològicament, que neix d’un altre cosa; en l’art sempre es veu alguna influència pictòrica d’èpoques anteriors. És habitual que lo nou, per ser nou, s’uneixi a lo jove, i alhora a una rebeldia, a trencar amb la temàtica i tècnica anterior, encara que avui dia la cultura més jove no representa una rebeldia contra el que ja està establert, sinó més bé una successió interrompuda de canvis. L’anomenem art invisible ja que encara no ha entrat en els circuits més convencionals i institucionals d’art, museus, fundacions, inclòs el propi mercat artístic.
Estructurar una col·lecció ens ha comportat assumir alguns compromisos amb el món de l’art. Són escenaris lògics que en qualsevol implicació d’un projecte s'esdevindria de la mateixa manera, el grau d’implicació és fonamental perquè el projecte agafi una solidesa que pugui esdevenir en un treball ben fet. Qualsevol projecte amb aquesta magnitud de peces té un cost econòmic important, per això la nostra obligació és que el resultat sigui coherent dins un àmbit intel·lectualment potent. No cerquem omplir parets, tampoc fer cap tesis sobre l’art contemporani, però es pot, i s’ha de trobar, un punt entremig on el recull que fem sigui coherent amb ell mateix.
L’artista ens fa veure que des del punt de vista estètic, la senzillesa juga un paper molt important en la primera sensació que creen els seus quadres. D’alguna manera, però, la força de les seves pintures està en aquest aparent, però intencionada senzillesa, ja que aquesta és només un vestit que amaga un procés interpretatiu més complex. La senzillesa doncs, fa que, en certa manera l’espectador centri la seva percepció en els aspectes més primaris, la forma, el color, la textura, un composició,etc.. I així abandoni interpretacions més ornamentals.

BERNAT DAVIU & PETONS

En la peça anterior fèiem referència a compromisos que el mateix projecte et porta. En Bernat Daviu és un clar exponent d’aquesta implicació, és un artista jove, que cerca el seu propi estil, i això comporta anys de treball, d’aquí la nostra voluntat de seguir-lo i anar creixent amb els seus treballs. La col·lecció que hem iniciat i que va evolucionant necessita nodrir-se necessariament d’artistes amb treballs reconeguts per agafar uns sòlids fonaments, construir una col·lecció solament amb treballs de joves artistes pot tenir un resultat únicament d’acumulació.





Cercar i trobar l’equilibri entre els artistes que tenen un recorregut i els que l'inicien és part de la tasca a realitzar.
En el cas dels dos següents quadres, aquest procés que esmentàvem es manifesta per un cas similar, ja que pertanyen a una mateixa sèrie.



BERNAT DAVIU & COLORFUL PAINTING

Superficial Colourful Painting està fet bàsicament a partir de formes orgàniques de colors elaborats industrialment que es situen en tensió sobre la superfície del fons blanc. D’aquesta manera, el fons del quadre esdevé una mera continuació de la paret, però d’altre banda el relleu format de la tela crea una sensació que les formes — colors estan empresonats dins l’espai reduït del quadre. El fet que les formes orgàniques estiguin enganxades a la tela en forma de collage reivindica la forma i el color com a única unitat.
Pel que fa a aquesta obra, quadre amb paper de regal, està formada per a una única forma que es situa en el centre superior del quadre. Aquesta composició enllaça amb certa iconografia cristiana, on els elements divins solen posicionar-se al damunt de tot. En aquest cas la forma no es monocromàtica com en el quadre anterior encara que la funció es molt similar. El fet que la trama del paper de regal es repeteixi delimita la independència dels colors amb la forma. La resta de la superfície està negada amb una capa blanca, aquesta connecta, com en la obra anterior, la superfície amb la paret del quadre.



BERNAT DAVIU & CARA

Les peces del Bernat Daviu, reforcen aquesta voluntat que dèiem en els texts anteriors del compromisos amb joves artistes que estem convençuts que acabaran trobant el seu mètode i el seu llenguatge per fer bones aportacions al món de l’art, d’aquí també a la gran varietat de les peces que disposa la col·lecció en aquest moments.

NATALIA ROMAN & MOVIMENTS GEOLÒGICS

La mecànica del seu treball va més enllà de l’ús dels colors i els blancs. És per això que utilitza tècniques de pintures tradicionals com espais d’expressió que ens porten senyals i sensacions que evoquen petites explosions.
És una pintura que apareix amb trets miops que no pretenen evitar els elements de la cultura contemporània on el color és el component principal; com si volgués agradar el rebel que tots portem a dins, aquesta pintura treballa amb una no convencional harmonia de teories observadores de color i amb una paleta saturada. Evoca combinacions simples que flueixen lliurament a l’espai. A més utilitza conceptes que fan referència a la realitat urbana (com els monstres antropomòrfics que jeuen abatuts darrera el blanc), o repeticions maníaques, o gestos que creen emocions, tan comú en les comunicacions diàries de ment amb una simplicitat excepcional.

miércoles

VIRGINIE BARRÉ & DRAWING

La seva obra es situa entre la ficció i la realitat, entre el somni i el despertar té una evident influència del cinema i el còmic de sèrie negra. Del cinema molta influència de pel·lícules d’ Alfred Hitchcock i els germans Cohen, fins Stanley Kubrick. Virginié intenta convertir aquest món fictici en realitat, en allò que es pot tocar amb la mà, plantejant una escena del crim on sigui l’espectador qui es senti envoltat i pugui convertir-se en detectiu improvisat,proposant les hipòtesis de mòbils més originals.

També intenta abraçar la simbolització de la por i de la mort, seguint explorant les ruptures d’escales i d’espai físic i realçant els contrastos estètics i culturals. El resultat de les seves exposicions és una combinació de claredat i estranyesa bastant inquietants en quant als seu qüestionament de la tradició racionalista continental que va contribuir la seva pròpia imatge sobre les cultures no occidentals. Proposa estranyes i violentes representacions de la inèrcia del cos abandonat, evocacions de la mort i del crim.

Ella mateixa és defineix com “ una india Piegan (...) actuant amb orgull i atreviment” desenvolupa subtilment una pràctica artística irreverent i impertinent de l’art i la seva història, encara que de manera conscient i controlada, convida a penetrar i a moure’ns dins la seva intimitat conceptual, dins del seu món recreatiu i imaginari. Les obres de Virgine Barré, no conten històries sinó que les contenen.